A la vora del riu... no hi facis el niu

No cal ser gaire observador per veure que avui els rius de Catalunya porten força més aigua del que és habitual. Quan hi ha acumulacions de precipitació a les capçaleres dels rius principals i els seus afluents, tota aquesta aigua se'n va cap al riu.

No obstant això, no es tracta d'una avinguda extraordinària, sinó d'una avinguda ordinària. Els rius no han sortit de mare, no han fet inundacions, ni han causat problemes greus a les poblacions que hi viuen al voltant.

Avinguda del riu Ter a Manlleu, 6 de març de 2013

Aquestes avingudes són freqüents a les zones amb un règim pluvial mediterrani, pluges molt intenses en periodes de temps molt curt. Aquestes avingudes són necessàries per al manteniment dels nostres rius ja que ajuden a mantenir la humitat a la zona de ribera, modifiquen els substrat del riu i fan que els hàbitats siguin més heterogenis. D'entrada provoquen una afectació a les poblacions de fauna que hi habiten, ja que la forta velocitat de l'aigua els transporta riu avall. No obstant, la majoria de les espècies autòctones de peixos i invertebrats estan adaptats a aquest fenòmen i han desenvolupat sistemes per a tornar a recuperar els llocs on habiten de forma habitual.

En un riu s'hi distingeixen diferents zones en funció del perill d'inundació i del seu periode de retorn:

- Zones d'inundació ordinària: període de retorn inferior o igual a 5 anys

- Zones d'inundació freqüent: amb període de retorn entre els 5 i 50 anys

- Zones d'inundació ocasional: amb període de retorn entre els 50 i 100 anys

- Zones d'inundació excepcional: amb període de retorn entre els 100 i 500 anys

- Zones d'inundació històrica: amb període de retorn superior als 500 anys

Podeu trobar més informació a: 

- Recomanacions tècniques per als estudis d'inundabilitat en l'àmbit local

- INUNCAT. Pla especial d'emergències per inundacions

- Mapes de perillositat i risc d'inundació al districte de conca fluvial de Catalunya

El bosc de ribera

A la vora del riu hi sol haver una franja, més o menys extensa, de vegetació. Aquesta vegetació, forma una sanefa característica que va resseguint el curs del riu. És el que s'anomena el bosc de ribera i representa un hàbitat o ambient característic dels rius.

Verns i salzes al riu Ter a Torelló

Fotografia: Núria Sellarès

La vegetació s'hi distribueix formant diferents franges paral·leles al riu en funció des les característiques i necessitats hídriques de cadascuna de les espècies. A la franja més propera a l'aigua hi trobem espècies com el vern (Alnus glutinosa) i el salze blanc (Salix alba). A una segona línia hi destaquen espècies com el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) o de fulla petita (Fraxinus angustifolia), els aurons (Acer campestre), tells o til·lers (Tilia platyphyllos) o els oms (Ulmus minor). Pel que fa a l'estrat arbustiu hi solen habitar espècies com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el saüc (Sambucus nigra) i l'arç blanc (Crataegus monogyna). Hi destaca també la boga (Typha latifolia) i el canyìs (Phragmites australis).

Algunes de les funcions ecosistèmiques del bosc de ribera són la fixació del sediment i el sòl per part de les arrels dels arbres, esmorteir les riuades, fer ombra a l'aigua del riu i disminuir així l'augment de la temperatura de l'aigua, disminuir l'entrada de llum al riu (reduint el creixement de les algues), proporcionar matèria orgànica al riu (fulles, troncs, branques) que és aprofitada pels organismes que hi viuen i intervenir en el procés d'autodepuració de l'aigua a través de l'aprofitament dels nutrients (bàsicament nitrogen i fòsfor) per al seu desenvolupament.

Més informació en relació al bosc de ribera:

- Agència Catalana de l'Aigua

- La gestió i recuperació de la vegetació de ribera

- Projecte Riberes del Ter

Els macroinvertebrats aquàtics

Els macroinvertebrats aquàtics són petits animals que viuen associats a l'aigua. En general, són animals desconeguts per la majoria de la gent perquè viuen dins de l'aigua. Gairebé tothom que s'ha acostat al riu alguna vegada hi ha vist sabaters, barquers, eixams de mosquits, tàvecs i, fins i tot, alguna libèl·lula. Aquests són, doncs, els macroinvertebrats aquàtics.

Larva d'espiadimonis (Lestidae)

Dibuix: Toni Llobet

Sabater (Gerridae)

Dibuix: Toni Llobet

Alguns d'ells viuen durant tots els estadis (larva i adult) de la seva vida dins l'aigua com els escarabats d'aigua (Dytiscidae). D'altres només són presents a l'aigua durant el seu estadi larvari i quan es transformen en adults surten a colonitzar l'espai aeri. És el cas de les libèl·lules, les mosques i mosquits, tàvecs, efímeres, entre d'altres. 

Els ambients aquàtics són molt diversos: zones encalmades, zones de ràpids, amb vegetació, sense, amb llum, ombrívols, permanents, temporals... però en gairebé tots ells hi podem trobar la presència de macroinvertebrats aquàtics.

Els macroinvertebrats aquàtics es fan servir com a indicadors de qualitat de l'aigua en ecosistemes fluvials. L'anàlisi de la presència o absència i l'abundància de cadascuna de les famílies de macroinvertebrats ens dóna informació rellevant a l'hora de determinar la qualitat biològica d'un ecosistema fluvial. Això és degut a la resposta dels macroinvertebrats aquàtics a possibles pertorbacions.

Els darrers anys i amb l'entrada en vigor de la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE), aprovada pel Consell el 23 d'octubre de 2000 (DOCE 22/12/2000), s'ha impulsat l'aplicació de la determinació de l'estat ecològic dels rius i les masses d'aigua de Catalunya mitjançant l'aplicació d'índexs biològics basats, entre d'altres, en els macroinvertebrats aquàtics. 

En aquesta línia, s'han desenvolupat molts índexs biòtics basats en els macroinvertebras aquàtics per valorar la qualitat de l'aigua. Aquests índex s'obtenen a partir d'un mostreig semiqualitatiu i multiparamètric en un tram de 100m de longitud de riu. S'hi recol·lecten tots els macroinvertebrats presents i es determinen, mitjançant una lupa binocular, al laboratori a nivell (com a mínim) de família. 

A la península ibèrica els índex biològics basats en macroinvertebrats que es fan servir més són:

- IBMWP (Alba-Tercedor i Sánchez-Ortega, 1988; Alba-Tercedor et al. 2002)

- FBILL (Prat el al. 2002)

- EPT (Lenat, 1983; Barbour et al. 1999)

- IASPT (Alba-Tercedor i Sánchez-Ortega, 1988; Alba-Tercedor et al. 2002)

Aquest matí hem anat al riu Ges a Sant Pere de Torelló amb Marc Ordeix i la Laia Jimenez, biòlegs del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu del Ter, amb l'aparell de pesca amb la intenció de veure quines espècies de peix hi havia. Ens hem trobat un tram de riu amb força barbs de muntanya (Barbus meridionalis) i bagra catalana (Squalius laietanus) dues espècies autòctones de la conca del riu Ter, a la qual pertany el riu Ges. En un altre tram, en canvi, hi havia una forta presència d'una espècie de peix invasora, el veró o barb roig (Phoxinus sp.). També hem trobat força cap-grossos de granota verda i un exemplar de granota roja que podeu veure a la fotografia.

A l'enllaç sobre Els peixos de riu, hi trobareu més informació: 

Granota roja (Rana temporaria) 

FOTOGRAFIA: Núria Sellarès

Marc Ordeix i Laia Jimenez en el moment de la pesca elèctrica al riu Ges